Per què es grillen les patates?

Remuntem-nos a l´any 2007 Després de molt temps tocant en els grups més diversos (Laviporc Autohaus Stopanski ) i encara amb l´herència del hardcore a flor de pell Joan Pons va començar a escriure unes cançons que no encaixaven amb res del que estava fent Era una matèria més personal propera unes cançons que ell com un joc anava gravant sol a casa seva a Guissona amb col·laboracions puntuals d´algun amic o dels seus nebots Aquelles gravacions reunides sota el títol de Per què es grillen les patates? es van difondre a molt petita escala Van ser només 110 còpies fetes a mà Molt poques però les suficients com per posar en marxa l´activitat d´El Petit de Cal Eril que va ser escollit per participar en un projecte de creació del Centre d´Art Santa Mònica i va haver de reunir una banda a correcuita amb els músics que tenia més a la vora I així va començar a caminar el grup Més endavant vindria el teòric disc de debut I les sargantanes al sol (2009) format completament per cançons noves i sense cap referència a aquelles primeres gravacions Així cançons tan emblemàtiques com “Mel” “Tornaràs” o “Menys o menys” –que figuren entre les més estimades del seu repertori- han estat inaccessibles fins ara igual que experiments del calibre de “Rap juganer” o ”Els gats” i també divertiments familiars com “Oh sí! Aussi” Ara quan fa cinc anys d´aquelles sessions arriba finalment l´ocasió per treure-les del calaix i constatar que Per què es grillen les patates? és molt més que una maqueta és en tota regla el primer disc d´El Petit de Cal Eril Una òpera prima rica i d´alt interès musical que aguanta més enllà de la curiositat i d´algun pecat de joventut I que emociona i sorprèn a parts iguals com tot el que ha signat El Petit de Cal Eril des de llavors La presentem en una edició limitada en vinil amb 490 úniques còpies numerades a mà amb tampons de patata tal com ens ensenyaven a fer a l´escola