Incerta glòria

Gràcies als seus dos primers discos L´obligació de ser algú (Outstanding Records 2008) i Les paraules justes (Outstanding Records 2010) La Brigada ja va deixar clar que no és un grup producte d´una casualitat una conjuntura o un caprici i que no es prenen la música com un divertiment sinó com una missió de certa transcendència Ara Incerta glòria fa un pas més som davant un disc amb vocació de disc no pas de col·lecció de cançons disposades d´una manera casual Un treball dissenyat diguem-ne a l´antiga amb tot de motius melòdics que es van repetint al llarg de tot l´àlbum (les tres peces titulades “Incerta glòria”) i que comença i acaba amb sengles cançons bessones “Els amants” i “Un amor suprem” aquesta darrera portadora d´un clímax psicòtic que sembla evocar entre línies el desenllaç fatal del “Rock´n´roll Suicide” de David Bowie (Jordi Bianciotto)