Escapistes

Jordi Lanuza nom que s´amaga darrere Inspira és el tercer vèrtex d´un triangle inquiet completat per Pau Vallvé –també conegut pel seu alter ego Estanislau Verdet– i Maria Coma titulars del duet u_mä Tots tres poden mobilitzar-se amb propòsits ben mutants des d´acompanyar Coma als seus concerts (Lanuza com a baixista Vallvé a la bateria) fins a agitar la nit del barri barceloní de Gràcia des del bar Vinil() o donar cobertura al nou treball d´Inspira Dels Estudis Miau laboratori d´aquest ménage à trois experimental surt ara el segon àlbum de Jordi Lanuza és a dir d´Inspira Escapistes (Amniòtic Records 2010) un disc on planteja un salt endavant pel que fa als patrons del pop català contemporani Davant el costumisme folk i la vinyeta casolana que tant abunden a l´escena actual aquest grup que es va estrenar amb Cova placenta (Cydonia 2008) es marca fites molt més retorçades i allunyades del pla terrestre A Escapistes el seu autor treballa a consciència amb molts materials diferents capes de so i nivells de sensibilitat amb un resultat final d´aclaparament serè de la percepció Darrere les composicions de Lanuza sembla que hi hagi un cantautor amb la tradició forestal d´un Nick Drake o el temperament d´un Jeff Buckley però el tractament que reben els seus girs melòdics i les seves estrofes il·lusionistes condueix cap a una altra cosa un post-rock en òrbita còsmica pausada que defuig les temptacions efectistes i segueix el seu camí sabent que la força de la gravetat és en el seu bàndol Inspira avança i commou amb mètodes propis d´una lenta sessió d´hipnosi dosificant els crescendos i donant-los una aparença del tot naturalista de tempo sensual i poderós més a prop dels moviments de plaques tectòniques d´uns Godspeed You Black Emperor! que de la lírica ploramiques de Radiohead Hi ha clarianes al bosc com “Focs i brases” (amb unes inflexions vocals intimistes que ens poden fer pensar en Refree) i la gairebé mística “Moments de cristall” i artefactes que prenen altura moguts per una força interior “Sona el despertador” “Marbres genealògics” o la que tanca el disc “Plou (i no vol parar)” tenen un caire de pel·lícula d´art i assaig en 3D Inspira és el projecte de Jordi Lanuza autor de les cançons però aquí s´hi endevina la intervenció consellera i executiva de Pau Vallvé responsable dels arranjaments i la producció i que hi aporta sons de mellotron i carilló i una bateria que sovint sona tan expeditiva com a les cançons de Maria Coma També hi col·laboren una dotzena de músics a càrrec de tot tipus d´instrumental vents i cordes incloses i Enric Montefusco (Standstill) posa la seva veu a “Onades de nit” un tema proper a un emocore intimista Tot aquest equip fa d´Escapistes un treball situat en un nou estadi del que anomenem la ´nostra escena´ No ens el prenguem de broma discos com aquest han d´esborrar qualsevol indici d´acomplexament