Banderes per daltònics

Amb “Banderes per daltònics” Mazoni recupera el motlle original aquell del que va extreure himnes com “No tinc temps” o “Eufòria” Després d'un silenci discogràfic de quatre anys Jaume Pla ha reconnectat de ple amb l'esperit dels inicis la idea romàntica de fer cançons per gust per instint La vitalitat les melodies instantànies tornen al centre d'operacions del compositor empordanès que abraça el pop a la seva accepció més exquisida L'objectiu final era recuperar les sensacions dels inicis sense renunciar al preciosisme i al detall Prendre's temps perquè cada decisió fos adequada Jugar a casa però exhibir la millor versió possible d'un mateix I això es tradueix en una sèrie de tornades directes i instantànies (“Un racó de pau per cadascú” “Ja no em lliguin les cadenes”) arranjaments d'orfebreria pop (“Fe dins la tristesa”) moments de recolliment acústic (“Cançó trista”) i escapades cap al rock 'n' roll més lliure (“La cuina està tancada”) Pop de la millor factura que s'entreteixeix amb una escriptura precisa que ens recorda que Jaume Pla és una de les millors plomes de la nostra escena musical Si us agrada el Mazoni de tota la vida aquest és un disc 100% Mazoni I si encara no coneixes Mazoni aquest és el disc que 100% has d'escoltar