Tocar l'horitzó

Després del primer lliurament amb Un fràgil corall (autoeditat 2011) arriba el segon disc de Verd i Blau nascut altre cop per l´amor a la música de Vic Moliner –amb la gran veu omnipresent de Judit Neddermann– creant cançons rítmiques que van desfilant narracions d´una manera natural (“Trens perduts” “Potser”) i amb la consciència clara d´una camaraderia (la declaració d´intencions es defineix a “A tots vosaltres” amb la tornada ´Junts pintem de verd i blau música i paraules per un món millor´) Però són cançons més pausades –com “Tu en mi”– les que ensenyen la cara més lluminosa d´aquesta formació que entrelliga de manera bella la poesia lliure del jazz amb melodies pop que atrapen i instal·len l´oient en l´estat del benestar Cançons que animen a començar de nou (“Tocar l´horitzó”) si s´ha perdut el camí per tal d´abastar l´horitzó inabastable del títol del treball Disc fet amb molta cura amb detalls tan impressionants com l´entrada de la trompa d´Anna Ferriol a “Forever” o la part rítmica per fer-la ballar –encara que ´ignorem més del que sabem´– com es presenta a “Punt d´ignorància” o “Blue and Green” El repte de Verd i Blau és posar la formació al mateix nivell en la música i en les lletres on encara li queda camí per créixer deu cançons en què l´elegància musical va per davant de tot Helena M Alegret