Geometries

Miquel Gil és un artista dotat d'un treball innegable però de difícil catalogació fugisser erràtic inquiet… Ningú no el va obligar a abandonar Al Tall però a finals dels vuitanta el cantant de Catarroja (País Valencià) necessitava respirar altres aires i transgredir els límits del folk per endinsar-se en els camins poc explorats en aquella època del mestissatge i la world music Així va crear a les acaballes del segle Terminal Sur un grup carregat de bones idees i avançat al seu temps Amb el canvi de segle Miquel Gil inicia la carrera en solitari amb “Orgànic” que apuntava en una molt bona direcció poesia contemporània i música d'arrel contemporània “Terregada” amb Psalite i Lídia Pujol “Katà” "En directe” amb Savina Yanatou i la Orquestra Àrab de Barcelona “Eixos” amb Manel Camp i David Pastor “X marcianes” completen el seu catàleg editat fins a l´actualitat Poc amant dels territoris confortables en els darrers anys ha interpretat free-jazz òpera i música d'improvisació contemporània mirant de reüll cap als sons d'arrel valencians i per extensió mediterranis I així al 2019 presenta nou àlbum “Geometries” (Temps Record 2019) que vindrà carregada d´elements polièdrics i sorprenentment sonors en els camins de la investigació terrenal de la música mediterrània A "Geometries" trobarem cançons de nova composició d'aquelles que tenen estrofa tornada intro pont coda Trobarem cants oberts a l'estil de la música andalusí de vocació modal on la melodia és una bastida per a contar històries i trobarem temes on desenvolupar sonoritats i textures damunt de melodies tradicionals Trobarem també poesia contemporània amb poetes que ja han estat musicats pel mateix Miquel (V A Estellés Enric Cassasses Anna Montero Teresa Pascual) i amb noms nous (com Inma Manyez Begonya Pozo Rosa Roig)